10 de nov. 2010

10

11

PARLEM DE LA XERRADA:COM AJUDAR ELS FILLS A ESTUDIAR

PARLEM DE LA XERRADA:

     El passat dijous 27 de gener vàrem tenir el privilegi de poder assistir a la xerrada que es va realitzar a la nostra escola sobre COM AJUDAR ELS FILLS  A ESTUDIAR ( i fer la feina del Col.le!), portada a terme per en Juanjo Fernández ( professor i membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya).
Aquesta xerrada, subvencionada  per la Fundació Escola i Vida juntament amb l’AMPA i preparada des de l’Equip d’Orientació va ser un èxit d’assistència .

En aquest escrit intentarem fer un petit resum per recordar-les i per tal que totes aquelles famílies que no van poder venir , pel motiu que sigui, les pugueu consultar. Val la pena!

UN PROGRAMA DE 8 PUNTS:

1.- PREVIS A CASA
2.- SITUACIÓ
3.- TOT A PUNT
4.- PROPÒSITS
5.- REALITZACIÓ I CONFIANÇA
6.- MOTIVACIÓ
7.- APLICACIÓ I COMPROVACIÓ
8.- RECOMPENSA

 1.- PREVIS A CASA
 Calen uns objectius previs per poder començar bé  la jornada escolar, com assistir a escola, ser puntual, dur el material a punt, dur les feines fetes. Tots aquests objectius senzills de realitzar ajuden el vostre fill-a a començar tranquils i segurs el dia.
Un cop a l’escola és molt important el seu interès, estar atent, participar, preguntar, apuntar...
A casa, un cop acabada la jornada escolar hi ha un "previs" a l’hora d’estudiar com són marcar-se un temps real d’estudi ( per això anirà molt bé fer un horari on s’inclogui el Pla d’estudi) i buscar un espai adequat i real.
Aquest Pla d’estudi ha de ser:
            . Realista ( amb el nostre fill, el temps que té després de les extraescolars,...)
            . Personal
            . Flexible
            . Escrit
            . Hauria d’estar visible
Si aquest Pla d’Estudi no ens funciona caldria parlar amb el tutor-a del nostre fill per tal de poder arreglar petits aspectes i aconseguir èxits .

L’Espai, és molt important l’ordre, ja que un bon ordre exterior convida a un interior. Per això cal:
            . una taula prou gran
            . una cadira ( podria ser perfectament de rodes)
            . bona il·luminació ( directa d’uns 60 W i cal saber la dominància escrita del nen-a per col·locar-la i que no li faci ombres a l’hora d’escriure)
            .un suro o pissarra magnètica( on hi haurà la còpia de l’horari, el Pla d’estudi,... i les seves coses)
            . Prestatges on hi haurà uns diccionaris bàsics de consulta ( al seu abast, fàcils d’accedir d’anglès, castellà i català).
            . Calaixos on guardar les seves pròpies coses
            . Una bona ventilació, recordar que amb més oxigen es treballa millor
            . Una temperatura adequada, ni massa calor ni fred
            . Silenci

Controlant totes aquestes premissa podem començar a obtenir èxits (“podem començar a recollir joies de les pedretes del camí”)

2.- SITUACIÓ:
Molts pares quan recullen el seu fill-a, una de les primeres paraules que tenen per estructurar el temps familiar és: Tens molts deures avui?, cal pensar que els deures no defineixen el nostre fill-a, cal parlar amb ell aspectes del dia a dia :  com ha anat l’escola?, com s’han sentit?...
Un cop a casa ja en situació, cal ensenyar a pensar abans de posar-se a fer els deures, per això el nen-a hauria de començar fent-se aquestes dues preguntes:
.  Què cal fer? I Què em cal per fer-ho? Aquestes dues qüestions són  importants per ajudar a estructurar i organitzar el temps, el material i el pensament.
Els treballs, deures, que es demanen des de l’escola són una eina molt útil per treballar aquestes premissa, per això davant de qualsevol treball cal:

Els pares poden ajudar en tot aquest procés de coordinació, recerca d’ informació però cal evitar ser “DEUS EX MACHINE”, és a dir , no ser com aquells actors romans que anclats a una màquina salvaven els altres. No podem anar justificant sempre el nostre fill-a amb frases com:  “No ha portat el treball perquè no hi havia tinta”... recordeu cal una Planificació, si no  hi ha unes conseqüències. Tot ajuda a créixer i a madurar.


3.- TOT A PUNT:
Un cop ho té tot preparat cal una distribució de la feina. Aquí ens serà molt útil ensenyar a utilitzar bé l’agenda. Aquesta eina d’estudi és una de les millors eines d’organització personal per l’alumne i de comunicació família-escola.
Amb l’agenda es pot planificar l’estudi diari o setmanal, feines a preparar, material que cal cercar,...
A l’hora de començar a estudiar cada nen és diferent per això cal conèixer què se li dóna millor, on cal ajudar-lo més,... Segons l’edat caldrà estar més pendent o menys.

4.- REALITZAR UN PROPÒSIT:
- Aquest propòsit l'ha de fer el propi nen-a com “No m’aixecare d’aquí, fins que no acabi.....” .
- Ha de ser realista .
- Amb un termini clar.
És important marcar el temps d’estudi, perquè si no s´hi poden passar hores i hores i no s’aconsegueix res. Cal ser explícits i dir “per fer aquest exercicis, quant temps creus que necessitaràs? ( ser molt reals amb les necessitats de cada nen) quan acaba el temps i no s’ha fet passar a una altra tasca.

5.- REALITZACIÓ
Per tal d’aconseguir un bon estudi cal:


Hi ha molts aprenentatges que cal aprendre de memòria per després poder entendre millor i poder utilitzar-los quan cal .
En aquest punt del programa, igual que en els altres,  els pares poden  ensenyar estratègies als seus fills, com  ensenyar a resumir, fer esquemes, trucs,... Cal que cada pare ensenyi allò que li surt bé o li funciona bé a ell-a. Després el nen-a ja ho interioritzarà, ho farà seu i serà capaç de fer els seus propis esquemes, resums,..
Cal confiar amb els talents del nostres fills i els nostres propis,  per així poder projectar una bona autoconfiança . No cal fer profecies com “Ja veuràs com li costarà el nou curs”. La imatge que un alumne rep del seu entorn més immediat és la que ell-a utilitza per formar-se la seva personalitat, autoestima...

6.- MOTIVACIÓ:
Perquè tot aquest procés sigui motivador pel nen-a cal:
-         Marcar el procés visualment ( gomets, colors,...) o mentalment amb frases com “ja veuràs que bé et sentiràs quan acabis...”
-         Reforç positiu

7.- APLICACIÓ COMPROVACIÓ
Aquí serà on ell-a haurà d’aplicar directament tots els seus coneixements i estratègies que anirà adquirint al llarg del seu aprenentatge, tant escolar, com estratègies que li podrem anar ensenyant des de casa, les seves competències personals...


8.- RECOMPENSA
La millor recompensa per a un nen-a és que els pares estiguin amb ells i per ells, però no sempre podem estar al seu costat, per això un cop marcat el propòsit i acabada i comprovada la feina ve la recompensa que podria ser:
-         aixecar-se de la cadira
-         menjar alguna cosa
-         escoltar un parell de cançons
-         veure un temps ( marcat) la tele
-         una partida d’un joc ( temps concret)...

Aquestes recompenses es poden deixar marcades en el Programa d’Estudi


Tots aquests punts anaven acompanyats d’imatges, de contes il·lustratius  i motivadors que van fer més entenedora la xerrada.
Si algú de vosaltres vol més informació sobre la xerrada  ( Decàleg sobre l’estudi a casa, bibliografia,...) pot adreçar-se al tutor-a del seu fill-a o esperar-se a la pròxima edició de la revista digital on us aportarem més dades.

5

4

“Matí de jocs” a Cicle Inicial: Quan? Com? Per què?

La majoria de pares us adoneu de la importància dels jocs i estaríeu d’acord que són una activitat no només divertida, sinó també seriosa i significativa. De bon grat els pares proporcioneu joguines i materials lúdics, ajudeu els vostres fills a usar-los i procureu que juguin amb altres nens. Els jocs canvien a mesura que creix la comprensió del nen i els diferents problemes comencen a ocupar el seu pensament.

Freud considerava que el joc era el mitjà que permet al nen arribar a les seves primeres fites culturals i psicològiques. També va assenyalar el fet que els nens expressen el que pensen i el que senten mitjançant el joc.


Per mitjà del joc, els nens comencen a comprendre com funcionen les coses: el que pot o no pot fer. Jugant amb altres nens aprenen que existeixen regles de la causalitat i probabilitat, a més de regles de conducta que han de seguir-se si volem que els altres juguin amb nosaltres. Entre les lliçons més valuoses que els nens poden aprendre del joc és la que una derrota no és la fi del món. En ser vençuts en jocs que poden repetir-se i guanyar, els nens comprenen que, malgrat els reversos temporals en la vida, encara poden tenir èxit, fins i tot en una situació exactament igual a aquella en què han experimentat la derrota. Per suposat, per tal que un nen tregui aquesta conclusió és necessari que els pares i els mestres no facin èmfasi a guanyar, sinó a gaudir del joc.

El joc, alhora que estimula el desenvolupament intel·lectual del nen, també li ensenya, encara que ell no se n’adona, l’hàbit de la perseverança, que tan important és en tot aprenentatge.

Com més oportunitats tingui un nen de gaudir de la riquesa i de la imaginació del joc en totes les seves formes, més sòlid serà el seu desenvolupament.  

Avui dia, les jornades de la majoria dels nens estan plenes d’activitats extraescolars programades que deixen poc temps per jugar i crear un espai propi més creatiu. La televisió i les consoles proporcionen fantasies ja fetes i els nens demanen connectar-s’hi per satisfer una necessitat que ells mateixos no poden satisfer, al tenir poc temps d’oci o poques oportunitats per desenvolupar la seva pròpia fantasia imaginativa. Les condicions de vida moderna fan que hi hagi poc temps per pensar pel teu propi compte, element essencial per desenvolupar la creativitat.

D’aquesta manera es crea un cercle viciós, la falta d’oportunitats per jugar i la falta de temps fa que el nen recorri a estímuls (televisió, videoconsoles, jocs d’ordinador...) que estan al seu abast per omplir el seu buit interior i després aquests estímuls li impedeixen desenvolupar la seva vida interior.

La fantasia enjogassada de la infantesa aparentment desapareix al voltant dels sis o set anys.  En realitat, passa per una metamorfosi i reapareix com la imaginació creativa interna de l’edat del nen a Primària: el nen ara pot veure quadres o imatges dins de la seva ment.  Aquests són tan vius en ell com ho han estat les situacions de joc d’uns anys abans.  La imaginació creix i es desenvolupa durant els anys de Primària. 

Els nens que juguen bé en situacions socials creatives mostren avanços significatius en moltes àrees cognitives i sòcio-emotives, incloent-hi el desenvolupament del llenguatge, la competència intel.lectual, la curiositat, la creativitat i la imaginació.  Els nens que han jugat suficientment poden mantenir millor l’atenció i tenen més habilitat per concentrar-se;  són menys agressius i es porten més bé amb els seus companys;  mostren més empatia, poden veure amb més facilitat el punt de vista dels altres i tenen més habilitat per saber amb antelació les preferències i els desigs dels altres.  En general, els que juguen estan més ben ajustats emocionalment i socialment.

A l’escola ja fa més de deu anys que a Cicle Inicial potenciem el joc com a mitjà d’aprenentatge. Vam veure la necessitat d’haver d’engegar algun tipus de dinàmica que afavorís la socialització dels nens i les nenes, així com també que els aportés ales i llibertat a la seva imaginació i els ajudés a créixer a nivell personal i quant a aprenentatges.

Aquest neguit ens va venir perquè vèiem que a Infantil hi havia més estones de joc, tant lliure com guiat, des de les tutores i des d’especialitats com música i psicomotricitat, que feien racons, que anaven traient llibres de text i treballaven cada cop més a través de projectes i centres d’interès. I els nens i nenes arribaven a Primària i es trobaven amb un Cicle Inicial ple de llibres, sense racons de treball ni de joc, sense tantes estones de joc,...

Vam aprofitar que en aquell moment -estem parlant dels anys 1997, 1998- es va optar pedagògicament per funcionar per cicles i no per cursos, s’acabava l’EGB i començava la nova organització escolar amb la Primària i l’ Eso. Vam creure que seria bo que els alumnes de tot el cicle -1r i 2n- tinguessin alguns moments per compartir, i millor si eren estones de joc. Va ser així com va sorgir la idea d’introduir la “Tarda de Jocs” que amb el temps s’ha convertit en l’actual “Matí de Jocs”, on barregem tot l’alumnat del cicle i un cop per setmana, de manera rotativa, van passant per quatre tallers de joc ben diferenciats.

Els nostres objectius són:

-          Afavorir la socialització

-          Afavorir la integració de tots els alumnes del cicle

-          Permetre una millor relació i coneixença entre tots els alumnes

-          Crear un vincle afectiu entre els companys i amb els mestres

-          Potenciar que s’ajudin entre ells

-          Observar actituds, valors i hàbits

-          Fomentar el respecte per les normes dels diferents jocs, aprendre a respectar-les, acceptar-les,...

-          Aprendre a guanyar i perdre

-          Valorar jugar per jugar, sense competicions, per passar-s’ho bé

-          Desenvolupar la imaginació i la creativitat

-          Aprendre a expressar sentiments

-          Desenvolupar la intel·ligència emocional i racional

-          Aprendre a situar-se i a exercir diferents rols

-          Reforçar habilitats motrius (psicomotricitat fina)

-          Fomentar l’hàbit de reciclar

-          Tenir cura del material i dels jocs, respectar-lo, i saber endreçar-lo

-          Esforçar-se per mantenir l’atenció durant un cert temps

Actualment els racons de joc que tenim són:

-          Joc simbòlic -“botiguetes”- i construccions: els nens disposen de material per jugar a comprar i vendre, per muntar un mercat; pot haver-hi algú que faci de “caixer” o “banquer”, hi ha nens que prefereixen ser els venedors i n’hi ha que volen ser la gent que va a comprar el menjar, també hi ha cuineta,... I també tenen peces de plàstic i de fusta per fer construccions. Els del joc simbòlic es queden dins l’aula i els de les construccions ocupen un tros del passadís.

-          Racó de traç: es fan diferents activitats per reforçar el traç, la direccionalitat correcta, la pinça (agafar bé el llapis), i la coordinació visomotriu, per tal de millorar l’aprenentatge de l’escriptura. Es fan sanefes a les pissarres (la de guixos i la de retoladors permanents), es retalla, es punxa, s’esquinça tot tipus de paper, es calquen plantilles, es pinta, es ressegueix, es treballa amb plastilina, etc.


                                           
                                  
   

-          Jocs educatius: aquí és on els nens i les nenes es posen per grupets i han de jugar a jocs que tenen normes a seguir, que guanyen i perden, que s’han d’ajudar,... Hi ha jocs de sobretaula com el parxís i l’oca, dòminos, jocs de memòria, etc., i també hi ha jocs més educatius per reforçar aprenentatges escolars com poden ser el “logico piccolo”, tangrams, “mini arcos”,...
                
                                               

-          Taller de reciclatge “Poti-Poti”: anem recollint diferents tipus de material com poden ser retalls de papers (xarol, seda, pinotxo, diari, de regal,...) i cartolines, rotlles de cartró del paper del vàter i de cuina, tot tipus de capses (de sabates, de bombons, d’algun regal,...), envasos nets de iogurts, oueres de plàstic i de cartró, taps, càpsules de cafè buides, etc. Amb tot això els nens i les nenes fan volar la seva imaginació i es fabriquen les seves pròpies joguines reciclades. Es donen algunes pautes al començament i es fa alguna cosa a tall d’exemple, però després ja van sols. Es fabriquen binocles, garatges, mòbils, naus espaials i tot tipus de vehicles, rampes per als patinets, casetes per a nines, capses per guardar-hi tresors, calculadores,...



La veritat és que estem molt satisfets d’aquesta dinàmica. És una eina més d’aprenentatge per a ells, i una oportunitat d’or per a nosaltres per observar-los i veure com són les seves relacions, on cal ajudar-los, a qui cal parar els peus i a qui cal donar una empenta; es veuen clarament els rols que adopten i la tendència de cada nen a liderar o a ser manat.

Us volem convidar a visitar el següent video penjat al youtube on la pedagoga Imma Marín parla sobre la importància del joc infantil. Heu de posar importància del joc al tn de tv3. És interessant.
També si poseu al buscador “ La web dels nens i de les nenes " entrareu a una pàgina on hi ha un llistat enorme de llocs on poder navegar amb els vostres fills i jugar. Per no avorrir-vos!

3