IDEES
IMPORTANTS DE LA XERRADA AUTORITAT i/o AFECTIVITAT
A
CÀRREC DE MªJESÚS COMELLAS
-
Totes les respostes que els donem influeixen als
nostres fills.
-
La canalla busca resposta adulta, necessita
un NO.
-
La canalla no és tossuda, és tenaç, prova moltíssimes
vegades a veure si se surt amb la seva i els pares diem que SÍ.
-
Aprenen a ser tenaços amb allò que volen des dels
primers mesos de vida.
-
“Com que T’ESTIMO tinc autoritat, sóc jo l’adult
i qui té més experiència”.
-
PETONS QUE NO FALTIN, quan accepten el NO, o
quan rondinen,...
-
Agafem paper i llapis i apuntem: “Com puc frustrar
el meu fill?”. La frustració també és educativa.
-
Els tractem tan bé que en el fons els estem
tractant malament.
-
Ens pensem que ens necessiten fins els 30 anys, els
fem dependents i no autònoms.
-
Els fem sentir menys capaços del que són.
-
Exemple: els acompanyem en cotxe fins al cole, a la
porta del cole, els portem la motxilla i l’abric, si s’obliden alguna cosa fem
tard a la feina per portar-los allò que s’han deixat,...
-
Els fem fràgils, febles, per falta de claredat.
-
A l’escola, “com que tots tenen... tu també”, però
quan volen anar a la disco “encara que tots beguin... tu no”. Com ho poden
entendre? Som CONTRADICTORIS.
-
Cremem etapes dels nostres fills (tenir mòbil als 7
anys, sortir als 12,...).
-
Adolescència de dia i adolescència de nit: haurien de ser la
mateixa, i nosaltres les fem diferents.
-
No exigim el que ens exigien a nosaltres. Per què?
Hauríem de fer-ho pràcticament igual.
-
No els hem de deixar ser més grans del que són.
-
No els deixem cuinar (ajudar), anar sols pel
carrer,..., però en canvi poden xatejar, navegar per internet, tenir mòbils,...
-
Als 4-5 anys poden ajudar a parar taula, als 7-8
poden fer una amanida, als 12 poden fer el sopar de tota la família un dia a la
setmana,...
-
“Carinyo, et toca, avui és el teu dia, has de fer
el sopar...” SÍ.
-
“Carinyo, va ajuda’m que estic molt cansat/da,...”
NO.
-
Hem de tenir clar que cada fill fa el que li toca
per la seva edat.
-
Ens pensem que ens provoquen però en realitat ens
informen.
-
Si ens mantenim ferms a l’etapa dels 0 als 6 anys,
tenim assegurada la seqüent, dels 6 als 12.
-
Dels 12 en endavant tornen a necessitar fermesa,
claredat, estabilitat, com en la primera etapa.
-
Atabalament de l’adolescència: canvis físics,...
SÍ; anar a la disco... NO
-
Els hem de fer responsables (exemple de la bossa de
la roba bruta). Tot té unes conseqüències.
-
Els adolescents necessiten adults amb autoritat,
res de negociar. Podem negociar entre iguals, mai entre pares i fills, mestres
i alumnes,...
-
Nosaltres hem de saber molt clar el que necessiten,
no pas el que volen.
-
Informem, orientem, aconsellem, eduquem.
-
Han d’aprendre a gestionar els diners. Han
d’anar justos de diners (per fotocòpies, pel bus,...)
-
El tema dels horaris és semblant al dels diners.
