XERRADA AUTORITAT I/O AFECTIVITAT

IDEES IMPORTANTS DE LA XERRADA AUTORITAT i/o AFECTIVITAT

A CÀRREC DE MªJESÚS COMELLAS 

-         Totes les respostes que els donem influeixen als nostres fills.

-         La canalla busca resposta adulta, necessita un NO.

-         La canalla no és tossuda, és tenaç, prova moltíssimes vegades a veure si se surt amb la seva i els pares diem que SÍ.

-         Aprenen a ser tenaços amb allò que volen des dels primers mesos de vida.

-         “Com que T’ESTIMO tinc autoritat, sóc jo l’adult i qui té més experiència”.

-         PETONS QUE NO FALTIN, quan accepten el NO, o quan rondinen,...

-         Agafem paper i llapis i apuntem: “Com puc frustrar el meu fill?”. La frustració també és educativa.

-         Els tractem tan bé que en el fons els estem tractant malament.

-         Ens pensem que ens necessiten fins els 30 anys, els fem dependents i no autònoms.

-         Els fem sentir menys capaços del que són.

-         Exemple: els acompanyem en cotxe fins al cole, a la porta del cole, els portem la motxilla i l’abric, si s’obliden alguna cosa fem tard a la feina per portar-los allò que s’han deixat,...

-         Els fem fràgils, febles, per falta de claredat.

-         A l’escola, “com que tots tenen... tu també”, però quan volen anar a la disco “encara que tots beguin... tu no”. Com ho poden entendre? Som CONTRADICTORIS.

-         Cremem etapes dels nostres fills (tenir mòbil als 7 anys, sortir als 12,...).

-         Adolescència de dia i adolescència de nit: haurien de ser la mateixa, i nosaltres les fem diferents.

-         No exigim el que ens exigien a nosaltres. Per què? Hauríem de fer-ho pràcticament igual.

-         No els hem de deixar ser més grans del que són.

-         No els deixem cuinar (ajudar), anar sols pel carrer,..., però en canvi poden xatejar, navegar per internet, tenir mòbils,...

-         Als 4-5 anys poden ajudar a parar taula, als 7-8 poden fer una amanida, als 12 poden fer el sopar de tota la família un dia a la setmana,...

-         “Carinyo, et toca, avui és el teu dia, has de fer el sopar...” SÍ.

-         “Carinyo, va ajuda’m que estic molt cansat/da,...” NO.

-         Hem de tenir clar que cada fill fa el que li toca per la seva edat.

-         Ens pensem que ens provoquen però en realitat ens informen.

-         Si ens mantenim ferms a l’etapa dels 0 als 6 anys, tenim assegurada la seqüent, dels 6 als 12.

-         Dels 12 en endavant tornen a necessitar fermesa, claredat, estabilitat, com en la primera etapa.

-         Atabalament de l’adolescència: canvis físics,... SÍ; anar a la disco... NO

-         Els hem de fer responsables (exemple de la bossa de la roba bruta). Tot té unes conseqüències.

-         Els adolescents necessiten adults amb autoritat, res de negociar. Podem negociar entre iguals, mai entre pares i fills, mestres i alumnes,...

-         Nosaltres hem de saber molt clar el que necessiten, no pas el que volen.

-         Informem, orientem, aconsellem, eduquem.

-         Han d’aprendre a gestionar els diners. Han d’anar justos de diners (per fotocòpies, pel bus,...)

-         El tema dels horaris és semblant al dels diners.

Power Point Xerrada

El joc i les joguines

Article molt interessant sobre les joguines

http://www.guiainfantil.com/1207/entrevista---inma-marin.html

Bloc del departament artístic

http://departamentartistic.wordpress.com/

SABER POR SABER

SABER POR SABER

(Información sintetizada por los alumnos de 3º ESO:

Crédito de Interpretación y creación textual)

Acaban de aparecer en libro un par de conferencias de Pedro Salinas que se conservaban en la Biblioteca Houghton de la Universidad de Harvard (USA). En ellas, el poeta de la Generación del 27 aboga por un saber desinteresado, explícitamente en el ámbito universitario.

Si estas charlas realizadas durante el exilio del escritor en la década de los cuarenta tienen interés es por su fragrante actualidad. “Se ha introducido en la Universidad el principio de destrucción de la misma: la indiferencia o la falta de respeto al saber puro y a la cultura desinteresada”, dice Salinas. Y añadía que esos estudios superiores deben “trascender la mera educación de los estudiantes para su inserción en el ámbito laboral, formándoles para todos los aspectos de la existencia, sobre todo, poniendo especial interés en su desarrollo espiritual y moral (…) y convertirse en mejor persona”.

El libro lo publica la editorial Renacimiento bajo el título Defensa del estudiante y de la Universidad. La edición corre a cargo de la filóloga Vara Ferrero, quien cree como Salinas que la Universidad (añadamos también los estudios secundarios) se ven progresivamente empujados, por los intereses económicos que dominan la sociedad actual hacia la especialización profesional, hacia la supremacía de lo tecnológico y lo material, dejando a un lado lo que debía ser su fin esencial: formar seres humanos que puedan desarrollar plenamente sus capacidades.

ENLACES:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/24/andalucia_sevilla/1316862699.html

LOS PELIGROS DE BOB ESPONJA

LOS PELIGROS DE BOB ESPONJA

(Información sintetizada por los alumnos de 3º ESO:

Crédito de Interpretación y creación textual)

Un estudio realizado en la Universidad de Virginia (USA) por Angeline Lillard, catedrática de psicología, ha analizado el efecto que produce la serie de animación Bob Esponja en niños de corta edad. Los resultados obtenidos demuestran que tras someter a los niños al visionado de un capítulo de esos dibujos animados surgen problemas de aprendizaje y rendimiento bajo, problemas en el desarrollo del autocontrol, deficiencia posterior de atención y conducta infantil. Parte de estos problemas observados en niños de cuatro años están muy relacionados con el alto ritmo de la frecuencia de imágenes. El nerviosismo y desatención que en ellos les provoca la serie todavía no se sabe si resultará permanente o bien es pasajero. En otras series de animación destinadas a esa franja de edad, como puede ser Caillou, no se ha observado ninguno de los problemas que sí aparecen en Bob Esponja, que acaba de ser elegido mejor personaje de animación del 2011. Otros estudiosos también critican el modelo conformista frente a la sociedad que promueve la serie ideada por el artista, animador y biólogo marino Stephen Hillenburg.

ENLACES:

http://www.vanguardia.com.mx/bobesponjaenentredicho-1094151.html

http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/2011/09/la-vanguardia-carta-al-director-bob-esponja/

EL NO TAMBÉ ENS AJUDA A CRÉIXER

LA PSICÒLOGA EDUCATIVA I CLÍNICA MARÍA JESÚS ÁLAVA, EN PARLA EN AQUEST ARTICLE SOBRE UN TEMA MOLT INTERESSANT: "EL NO TAMBÉ ENS AJUDA A CRÉIXER".
ÉS EVIDENT QUE CAL MARCAR UNS LÍMITS BEN CLARS AMB ELS MÉS PETITS. PARLEM D'UNES PAUTES I UNS HÀBITS MOLT REGULARS QUE ELS AJUDARAN A CRÉIXER I, EN DEFINITIVA, A SER PERSONES COHERENTS I SOCIABLES.

Psicóloga educativa y clínica, orientadora de padres y con más de veinte años de experiencia de trabajo directo con niños, María Jesús Álava ha sido una tabla de salvación para muchos padres que casi habían tirado la toalla en la educación de sus hijos.
Autora de más de veinte títulos sobre temas relacionados con psicología, El NO también ayuda a crecer se basa en la exposición de casos reales para ofrecer a los padres desorientados o desesperados un completísimo programa para solucionar distintos problemas con los hijos.

¿Nos cuesta más a los padres de hoy decir «no»?
Sin duda, y es debido a un error en el concepto actual de educación, al que los psicólogos hemos contribuido. Hace veinticinco años parecía que todos los problemas de los hijos se debían a errores de los padres y saltó la alarma, sobre todo en Inglaterra y Estados Unidos: «¡Hay que tener mucho cuidado, no vayamos a traumatizar a los niños!»
Fue la reacción a una educación muy estricta, pero ha resultado un error profundísimo. Hoy, nos vienen a la consulta padres de niños que, ya con dos años, se han convertido en unos tiranos o en unos manipuladores. Antes, los padres tenían muy claro cuáles eran las pautas a seguir en la educación, pero ahora están hechos un lío.
Sin embargo, es necesario hacerse una pregunta: si a los adultos nos sería imposible vivir sin normas, ¿cómo podemos pensar que los niños pueden vivir sin ningún tipo de límites? Esas pautas, esos límites, los niños los buscan en los adultos, y es tarea de estos el proporcionárselo, porque los pequeños distinguen muy bien lo que está bien de lo que está mal y no se van a traumatizar por un límite sano. Además, nos entienden mucho mejor por nuestros gestos que por nuestras palabras. Tenemos demasiada tendencia a sermonear y las palabras, a sus ojos, están muy devaluadas.

¿Límite es igual a prohibición?
No, no hablamos de prohibiciones, sino de ofrecerles pautas: «hasta aquí puedes llegar, a partir de aquí, no.» No se trata de empezar a prohibirles todo, porque hay que dejarles un margen para que puedan desarrollar su temperamento, pero sí que debemos ofrecerles unas normas, unas pautas que les marquen las zonas en las que se pueden mover. En cuanto a los más pequeños, es importante marcarles unos hábitos muy regulares: los límites vendrían dados por el ritmo diario. Cuanto más pequeñitos, más importante es la regularidad.

¿Cómo perjudica a los niños la falta de límites?
Se trata de niños muy inseguros, excesivamente protegidos, no han podido generar sus propios recursos y suelen ser bastante egoístas. No han tenido la posibilidad de generar recursos para afrontar la frustración. En resumen, no pueden desarrollar la inteligencia emocional. Tienen muchas posibilidades de fracaso escolar, laboral. No saben trabajar en equipo y les va a costar más desenvolverse en la edad adulta, porque tienen poca capacidad de liderazgo.

¿Son distintos los niños de hoy?
Los niños son distintos porque las circunstancias han cambiado: muchos no tienen hermanos, están sometidos a una presión enorme, el consumismo los acosa. Ellos tienden a aislarse, son menos sociables que antes. En suma, apenas cuentan con espacio para ser niños. Jamás antes el medio había sido tan agresivo y nunca los padres lo habían tenido tan difícil. Por eso es tan importante darles pautas y normas, ofrecerles una orientación en un medio tan hostil.


¿Qué les diría a los padres que encuentran especialmente difícil poner límites?
Es cierto que a algunos padres les cuesta más decir «no». Por lo general, se trata de padres que pasan poco tiempo con sus hijos, y cuyo argumento es: «para lo poco que estoy con ellos, no les voy a decir que no.» Sin embargo, son precisamente esos niños los que necesitan una referencia más clara, ya que sus padres no están siempre ahí para dársela.
Por otra parte, los niños son distintos entre sí y sería un error tratarlos a todos por igual. Algunos niños son más complacientes, pero otros buscan el límite constantemente. Son esos, precisamente, los que lo tienen más complicado, y que necesitan un mayor esfuerzo por parte de los padres.

"El estirón. Campaña de Antena 3" per lluitar contra l'obesitat infantil

Antena 3 i Onda zero han engegat una interessant campanya amb l'objectiu de promoure hàbits de vida saludables. El seu nom és "el estirón" i ens ve a dir que l'activitat física és molt important durant el creixement.

Motius pel que llancen la campanya:
http://www.antena3.com/elestiron/nos-sobran-motivos-lanzar-estiron_2011050300116.html

En la presentació de la campanya, es recalca la importància de l'educació física afirmant que no és una assignatura menor ni una activitat sense importància.

Más vídeos en Antena3

Comença la campanya donant una sèrie de consells, 100 en concret per donar “el estirón”:
http://www.antena3.com/elestiron/100-consejos-estiron_2011050300158.html

També trobem dades sobre un programa informàtic per vigilar l'alimentació

Más vídeos en Antena3

EXPERIMENTS SOBRE MAGNETISME PER A 4t

El magnetisme és una propietat de la matèria que es coneix des de l’antiguitat. Els grecs i els xinesos eren coneixedors dels imants naturals, que tenien la facultat d’atraure objectes metàl·lics de ferro.

Ja de ben antic se sabia que una agulla imantada penjada o subjectada pel centre s’orientava sempre segons una direcció determinada propera a la direcció nord-sud geogràfica. Els viatgers i els navegants utilitzaven aquesta propietat com a sistema d’orientació.

A inicis del segle xix es va descobrir la relació del magnetisme amb l’electricitat i d’aleshores ençà s’han anat fent moltes descobertes sobre aquesta interrelació.

El descobriment i les aplicacions de l’electromagnetisme han permès fabricar una gran quantitat d’aparells, màquines i dispositius que han canviat completament la societat en què vivim.

Els alumnes de 4t d’ESO han fet una primera aproximació als camps magnètics amb una sèrie d’experiències que ara us presentem:

Experiments amb camps

Camp elèctric

Experiment d'Oersted

Camps magnètics

Els camps magnètics

Un video més sobre camp magnètic

BENEFICIS DE L'EXERCICI FÍSIC

En aquest  segon article seguim insistint en el mateix tema de la importància de l’activitat física per a la nostra millora de qualitat de vida.

Aquest article fa una reflexió més generalitzada , i no només acotada a l’adolescència. A edat adulta també és por millorar la nostra salut i qualitat de vida mitjançant l’exercici físic.

Igualment fa una relació dels beneficis d’aquest exercici físic sobre el cor , el sistema circulatori , el metabolisme  , l’aparell locomotor i els beneficis psicològics.

LA IMPORTANCIA DEL EJERCICIO FÍSICO

RELACIÓ SALUT-ACTIVITAT FÍSICA EN L'ADOLESCÈNCIA

Pensem que aquest article ens pot servir per fer una reflexió sobre la repercussió que té l’activitat física controlada mitjançant un esport , ja sigui col·lectiu o individual , sobre la futura salut dels nostres fills i filles. ( sedentarisme , obesitat , problemes cardiovasculars...)

Igualment es valora no només la repercussió positiva a nivell corporal sinó a nivell social i psicològic com a minimitzador d’altres problemes que ens poden preocupar com a pares, drogues,...

TRES BUENAS RAZONES PARA QUE NIÑOS Y ADOLESCENTES REALIZEN ACTIVIDAD FÍSICA 

10

11

PARLEM DE LA XERRADA:COM AJUDAR ELS FILLS A ESTUDIAR

PARLEM DE LA XERRADA:

     El passat dijous 27 de gener vàrem tenir el privilegi de poder assistir a la xerrada que es va realitzar a la nostra escola sobre COM AJUDAR ELS FILLS  A ESTUDIAR ( i fer la feina del Col.le!), portada a terme per en Juanjo Fernández ( professor i membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya).

Aquesta xerrada, subvencionada  per la Fundació Escola i Vida juntament amb l’AMPA i preparada des de l’Equip d’Orientació va ser un èxit d’assistència .

En aquest escrit intentarem fer un petit resum per recordar-les i per tal que totes aquelles famílies que no van poder venir , pel motiu que sigui, les pugueu consultar. Val la pena!

UN PROGRAMA DE 8 PUNTS:

1.- PREVIS A CASA

2.- SITUACIÓ

3.- TOT A PUNT

4.- PROPÒSITS

5.- REALITZACIÓ I CONFIANÇA

6.- MOTIVACIÓ

7.- APLICACIÓ I COMPROVACIÓ

8.- RECOMPENSA

 1.- PREVIS A CASA

 Calen uns objectius previs per poder començar bé  la jornada escolar, com assistir a escola, ser puntual, dur el material a punt, dur les feines fetes. Tots aquests objectius senzills de realitzar ajuden el vostre fill-a a començar tranquils i segurs el dia.

Un cop a l’escola és molt important el seu interès, estar atent, participar, preguntar, apuntar...

A casa, un cop acabada la jornada escolar hi ha un "previs" a l’hora d’estudiar com són marcar-se un temps real d’estudi ( per això anirà molt bé fer un horari on s’inclogui el Pla d’estudi) i buscar un espai adequat i real.

Aquest Pla d’estudi ha de ser:

            . Realista ( amb el nostre fill, el temps que té després de les extraescolars,...)

            . Personal

            . Flexible

            . Escrit

            . Hauria d’estar visible

Si aquest Pla d’Estudi no ens funciona caldria parlar amb el tutor-a del nostre fill per tal de poder arreglar petits aspectes i aconseguir èxits .

L’Espai, és molt important l’ordre, ja que un bon ordre exterior convida a un interior. Per això cal:

            . una taula prou gran

            . una cadira ( podria ser perfectament de rodes)

            . bona il·luminació ( directa d’uns 60 W i cal saber la dominància escrita del nen-a per col·locar-la i que no li faci ombres a l’hora d’escriure)

            .un suro o pissarra magnètica( on hi haurà la còpia de l’horari, el Pla d’estudi,... i les seves coses)

            . Prestatges on hi haurà uns diccionaris bàsics de consulta ( al seu abast, fàcils d’accedir d’anglès, castellà i català).

            . Calaixos on guardar les seves pròpies coses

            . Una bona ventilació, recordar que amb més oxigen es treballa millor

            . Una temperatura adequada, ni massa calor ni fred

            . Silenci

Controlant totes aquestes premissa podem començar a obtenir èxits (“podem començar a recollir joies de les pedretes del camí”)

2.- SITUACIÓ:

Molts pares quan recullen el seu fill-a, una de les primeres paraules que tenen per estructurar el temps familiar és: Tens molts deures avui?, cal pensar que els deures no defineixen el nostre fill-a, cal parlar amb ell aspectes del dia a dia :  com ha anat l’escola?, com s’han sentit?...

Un cop a casa ja en situació, cal ensenyar a pensar abans de posar-se a fer els deures, per això el nen-a hauria de començar fent-se aquestes dues preguntes:

.  Què cal fer? I Què em cal per fer-ho? Aquestes dues qüestions són  importants per ajudar a estructurar i organitzar el temps, el material i el pensament.

Els treballs, deures, que es demanen des de l’escola són una eina molt útil per treballar aquestes premissa, per això davant de qualsevol treball cal:

Els pares poden ajudar en tot aquest procés de coordinació, recerca d’ informació però cal evitar ser “DEUS EX MACHINE”, és a dir , no ser com aquells actors romans que anclats a una màquina salvaven els altres. No podem anar justificant sempre el nostre fill-a amb frases com:  “No ha portat el treball perquè no hi havia tinta”... recordeu cal una Planificació, si no  hi ha unes conseqüències. Tot ajuda a créixer i a madurar.

3.- TOT A PUNT:

Un cop ho té tot preparat cal una distribució de la feina. Aquí ens serà molt útil ensenyar a utilitzar bé l’agenda. Aquesta eina d’estudi és una de les millors eines d’organització personal per l’alumne i de comunicació família-escola.

Amb l’agenda es pot planificar l’estudi diari o setmanal, feines a preparar, material que cal cercar,...

A l’hora de començar a estudiar cada nen és diferent per això cal conèixer què se li dóna millor, on cal ajudar-lo més,... Segons l’edat caldrà estar més pendent o menys.

4.- REALITZAR UN PROPÒSIT:

- Aquest propòsit l'ha de fer el propi nen-a com “No m’aixecare d’aquí, fins que no acabi.....” .

- Ha de ser realista .

- Amb un termini clar.

És important marcar el temps d’estudi, perquè si no s´hi poden passar hores i hores i no s’aconsegueix res. Cal ser explícits i dir “per fer aquest exercicis, quant temps creus que necessitaràs? ( ser molt reals amb les necessitats de cada nen) quan acaba el temps i no s’ha fet passar a una altra tasca.

5.- REALITZACIÓ

Per tal d’aconseguir un bon estudi cal:

Hi ha molts aprenentatges que cal aprendre de memòria per després poder entendre millor i poder utilitzar-los quan cal .

En aquest punt del programa, igual que en els altres,  els pares poden  ensenyar estratègies als seus fills, com  ensenyar a resumir, fer esquemes, trucs,... Cal que cada pare ensenyi allò que li surt bé o li funciona bé a ell-a. Després el nen-a ja ho interioritzarà, ho farà seu i serà capaç de fer els seus propis esquemes, resums,..

Cal confiar amb els talents del nostres fills i els nostres propis,  per així poder projectar una bona autoconfiança . No cal fer profecies com “Ja veuràs com li costarà el nou curs”. La imatge que un alumne rep del seu entorn més immediat és la que ell-a utilitza per formar-se la seva personalitat, autoestima...

6.- MOTIVACIÓ:

Perquè tot aquest procés sigui motivador pel nen-a cal:

-         Marcar el procés visualment ( gomets, colors,...) o mentalment amb frases com “ja veuràs que bé et sentiràs quan acabis...”

-         Reforç positiu

7.- APLICACIÓ COMPROVACIÓ

Aquí serà on ell-a haurà d’aplicar directament tots els seus coneixements i estratègies que anirà adquirint al llarg del seu aprenentatge, tant escolar, com estratègies que li podrem anar ensenyant des de casa, les seves competències personals...

8.- RECOMPENSA

La millor recompensa per a un nen-a és que els pares estiguin amb ells i per ells, però no sempre podem estar al seu costat, per això un cop marcat el propòsit i acabada i comprovada la feina ve la recompensa que podria ser:

-         aixecar-se de la cadira

-         menjar alguna cosa

-         escoltar un parell de cançons

-         veure un temps ( marcat) la tele

-         una partida d’un joc ( temps concret)...

Aquestes recompenses es poden deixar marcades en el Programa d’Estudi

Tots aquests punts anaven acompanyats d’imatges, de contes il·lustratius  i motivadors que van fer més entenedora la xerrada.

Si algú de vosaltres vol més informació sobre la xerrada  ( Decàleg sobre l’estudi a casa, bibliografia,...) pot adreçar-se al tutor-a del seu fill-a o esperar-se a la pròxima edició de la revista digital on us aportarem més dades.

5

4

“Matí de jocs” a Cicle Inicial: Quan? Com? Per què?

La majoria de pares us adoneu de la importància dels jocs i estaríeu d’acord que són una activitat no només divertida, sinó també seriosa i significativa. De bon grat els pares proporcioneu joguines i materials lúdics, ajudeu els vostres fills a usar-los i procureu que juguin amb altres nens. Els jocs canvien a mesura que creix la comprensió del nen i els diferents problemes comencen a ocupar el seu pensament.

Freud considerava que el joc era el mitjà que permet al nen arribar a les seves primeres fites culturals i psicològiques. També va assenyalar el fet que els nens expressen el que pensen i el que senten mitjançant el joc.

Per mitjà del joc, els nens comencen a comprendre com funcionen les coses: el que pot o no pot fer. Jugant amb altres nens aprenen que existeixen regles de la causalitat i probabilitat, a més de regles de conducta que han de seguir-se si volem que els altres juguin amb nosaltres. Entre les lliçons més valuoses que els nens poden aprendre del joc és la que una derrota no és la fi del món. En ser vençuts en jocs que poden repetir-se i guanyar, els nens comprenen que, malgrat els reversos temporals en la vida, encara poden tenir èxit, fins i tot en una situació exactament igual a aquella en què han experimentat la derrota. Per suposat, per tal que un nen tregui aquesta conclusió és necessari que els pares i els mestres no facin èmfasi a guanyar, sinó a gaudir del joc.

El joc, alhora que estimula el desenvolupament intel·lectual del nen, també li ensenya, encara que ell no se n’adona, l’hàbit de la perseverança, que tan important és en tot aprenentatge.

Com més oportunitats tingui un nen de gaudir de la riquesa i de la imaginació del joc en totes les seves formes, més sòlid serà el seu desenvolupament.  

Avui dia, les jornades de la majoria dels nens estan plenes d’activitats extraescolars programades que deixen poc temps per jugar i crear un espai propi més creatiu. La televisió i les consoles proporcionen fantasies ja fetes i els nens demanen connectar-s’hi per satisfer una necessitat que ells mateixos no poden satisfer, al tenir poc temps d’oci o poques oportunitats per desenvolupar la seva pròpia fantasia imaginativa. Les condicions de vida moderna fan que hi hagi poc temps per pensar pel teu propi compte, element essencial per desenvolupar la creativitat.

D’aquesta manera es crea un cercle viciós, la falta d’oportunitats per jugar i la falta de temps fa que el nen recorri a estímuls (televisió, videoconsoles, jocs d’ordinador...) que estan al seu abast per omplir el seu buit interior i després aquests estímuls li impedeixen desenvolupar la seva vida interior.

La fantasia enjogassada de la infantesa aparentment desapareix al voltant dels sis o set anys.  En realitat, passa per una metamorfosi i reapareix com la imaginació creativa interna de l’edat del nen a Primària: el nen ara pot veure quadres o imatges dins de la seva ment.  Aquests són tan vius en ell com ho han estat les situacions de joc d’uns anys abans.  La imaginació creix i es desenvolupa durant els anys de Primària. 

Els nens que juguen bé en situacions socials creatives mostren avanços significatius en moltes àrees cognitives i sòcio-emotives, incloent-hi el desenvolupament del llenguatge, la competència intel.lectual, la curiositat, la creativitat i la imaginació.  Els nens que han jugat suficientment poden mantenir millor l’atenció i tenen més habilitat per concentrar-se;  són menys agressius i es porten més bé amb els seus companys;  mostren més empatia, poden veure amb més facilitat el punt de vista dels altres i tenen més habilitat per saber amb antelació les preferències i els desigs dels altres.  En general, els que juguen estan més ben ajustats emocionalment i socialment.

A l’escola ja fa més de deu anys que a Cicle Inicial potenciem el joc com a mitjà d’aprenentatge. Vam veure la necessitat d’haver d’engegar algun tipus de dinàmica que afavorís la socialització dels nens i les nenes, així com també que els aportés ales i llibertat a la seva imaginació i els ajudés a créixer a nivell personal i quant a aprenentatges.

Aquest neguit ens va venir perquè vèiem que a Infantil hi havia més estones de joc, tant lliure com guiat, des de les tutores i des d’especialitats com música i psicomotricitat, que feien racons, que anaven traient llibres de text i treballaven cada cop més a través de projectes i centres d’interès. I els nens i nenes arribaven a Primària i es trobaven amb un Cicle Inicial ple de llibres, sense racons de treball ni de joc, sense tantes estones de joc,...

Vam aprofitar que en aquell moment -estem parlant dels anys 1997, 1998- es va optar pedagògicament per funcionar per cicles i no per cursos, s’acabava l’EGB i començava la nova organització escolar amb la Primària i l’ Eso. Vam creure que seria bo que els alumnes de tot el cicle -1r i 2n- tinguessin alguns moments per compartir, i millor si eren estones de joc. Va ser així com va sorgir la idea d’introduir la “Tarda de Jocs” que amb el temps s’ha convertit en l’actual “Matí de Jocs”, on barregem tot l’alumnat del cicle i un cop per setmana, de manera rotativa, van passant per quatre tallers de joc ben diferenciats.

Els nostres objectius són:

-          Afavorir la socialització

-          Afavorir la integració de tots els alumnes del cicle

-          Permetre una millor relació i coneixença entre tots els alumnes

-          Crear un vincle afectiu entre els companys i amb els mestres

-          Potenciar que s’ajudin entre ells

-          Observar actituds, valors i hàbits

-          Fomentar el respecte per les normes dels diferents jocs, aprendre a respectar-les, acceptar-les,...

-          Aprendre a guanyar i perdre

-          Valorar jugar per jugar, sense competicions, per passar-s’ho bé

-          Desenvolupar la imaginació i la creativitat

-          Aprendre a expressar sentiments

-          Desenvolupar la intel·ligència emocional i racional

-          Aprendre a situar-se i a exercir diferents rols

-          Reforçar habilitats motrius (psicomotricitat fina)

-          Fomentar l’hàbit de reciclar

-          Tenir cura del material i dels jocs, respectar-lo, i saber endreçar-lo

-          Esforçar-se per mantenir l’atenció durant un cert temps

Actualment els racons de joc que tenim són:

-          Joc simbòlic -“botiguetes”- i construccions: els nens disposen de material per jugar a comprar i vendre, per muntar un mercat; pot haver-hi algú que faci de “caixer” o “banquer”, hi ha nens que prefereixen ser els venedors i n’hi ha que volen ser la gent que va a comprar el menjar, també hi ha cuineta,... I també tenen peces de plàstic i de fusta per fer construccions. Els del joc simbòlic es queden dins l’aula i els de les construccions ocupen un tros del passadís.

-          Racó de traç: es fan diferents activitats per reforçar el traç, la direccionalitat correcta, la pinça (agafar bé el llapis), i la coordinació visomotriu, per tal de millorar l’aprenentatge de l’escriptura. Es fan sanefes a les pissarres (la de guixos i la de retoladors permanents), es retalla, es punxa, s’esquinça tot tipus de paper, es calquen plantilles, es pinta, es ressegueix, es treballa amb plastilina, etc.

                                           

                                  

   

-          Jocs educatius: aquí és on els nens i les nenes es posen per grupets i han de jugar a jocs que tenen normes a seguir, que guanyen i perden, que s’han d’ajudar,... Hi ha jocs de sobretaula com el parxís i l’oca, dòminos, jocs de memòria, etc., i també hi ha jocs més educatius per reforçar aprenentatges escolars com poden ser el “logico piccolo”, tangrams, “mini arcos”,...

                

                                               

-          Taller de reciclatge “Poti-Poti”: anem recollint diferents tipus de material com poden ser retalls de papers (xarol, seda, pinotxo, diari, de regal,...) i cartolines, rotlles de cartró del paper del vàter i de cuina, tot tipus de capses (de sabates, de bombons, d’algun regal,...), envasos nets de iogurts, oueres de plàstic i de cartró, taps, càpsules de cafè buides, etc. Amb tot això els nens i les nenes fan volar la seva imaginació i es fabriquen les seves pròpies joguines reciclades. Es donen algunes pautes al començament i es fa alguna cosa a tall d’exemple, però després ja van sols. Es fabriquen binocles, garatges, mòbils, naus espaials i tot tipus de vehicles, rampes per als patinets, casetes per a nines, capses per guardar-hi tresors, calculadores,...

La veritat és que estem molt satisfets d’aquesta dinàmica. És una eina més d’aprenentatge per a ells, i una oportunitat d’or per a nosaltres per observar-los i veure com són les seves relacions, on cal ajudar-los, a qui cal parar els peus i a qui cal donar una empenta; es veuen clarament els rols que adopten i la tendència de cada nen a liderar o a ser manat.

Us volem convidar a visitar el següent video penjat al youtube on la pedagoga Imma Marín parla sobre la importància del joc infantil. Heu de posar “importància del joc al tn de tv3”. És interessant.

També si poseu al buscador “ La web dels nens i de les nenes " entrareu a una pàgina on hi ha un llistat enorme de llocs on poder navegar amb els vostres fills i jugar. Per no avorrir-vos!