La majoria de pares us adoneu de la importància dels jocs i estaríeu d’acord que són una activitat no només divertida, sinó també seriosa i significativa. De bon grat els pares proporcioneu joguines i materials lúdics, ajudeu els vostres fills a usar-los i procureu que juguin amb altres nens. Els jocs canvien a mesura que creix la comprensió del nen i els diferents problemes comencen a ocupar el seu pensament.
Per mitjà del joc, els nens comencen a comprendre com funcionen les coses: el que pot o no pot fer. Jugant amb altres nens aprenen que existeixen regles de la causalitat i probabilitat, a més de regles de conducta que han de seguir-se si volem que els altres juguin amb nosaltres. Entre les lliçons més valuoses que els nens poden aprendre del joc és la que una derrota no és la fi del món. En ser vençuts en jocs que poden repetir-se i guanyar, els nens comprenen que, malgrat els reversos temporals en la vida, encara poden tenir èxit, fins i tot en una situació exactament igual a aquella en què han experimentat la derrota. Per suposat, per tal que un nen tregui aquesta conclusió és necessari que els pares i els mestres no facin èmfasi a guanyar, sinó a gaudir del joc.
El joc, alhora que estimula el desenvolupament intel·lectual del nen, també li ensenya, encara que ell no se n’adona, l’hàbit de la perseverança, que tan important és en tot aprenentatge.
Com més oportunitats tingui un nen de gaudir de la riquesa i de la imaginació del joc en totes les seves formes, més sòlid serà el seu desenvolupament.
Avui dia, les jornades de la majoria dels nens estan plenes d’activitats extraescolars programades que deixen poc temps per jugar i crear un espai propi més creatiu. La televisió i les consoles proporcionen fantasies ja fetes i els nens demanen connectar-s’hi per satisfer una necessitat que ells mateixos no poden satisfer, al tenir poc temps d’oci o poques oportunitats per desenvolupar la seva pròpia fantasia imaginativa. Les condicions de vida moderna fan que hi hagi poc temps per pensar pel teu propi compte, element essencial per desenvolupar la creativitat.
D’aquesta manera es crea un cercle viciós, la falta d’oportunitats per jugar i la falta de temps fa que el nen recorri a estímuls (televisió, videoconsoles, jocs d’ordinador...) que estan al seu abast per omplir el seu buit interior i després aquests estímuls li impedeixen desenvolupar la seva vida interior.
La fantasia enjogassada de la infantesa aparentment desapareix al voltant dels sis o set anys. En realitat, passa per una metamorfosi i reapareix com la imaginació creativa interna de l’edat del nen a Primària: el nen ara pot veure quadres o imatges dins de la seva ment. Aquests són tan vius en ell com ho han estat les situacions de joc d’uns anys abans. La imaginació creix i es desenvolupa durant els anys de Primària.
Els nens que juguen bé en situacions socials creatives mostren avanços significatius en moltes àrees cognitives i sòcio-emotives, incloent-hi el desenvolupament del llenguatge, la competència intel.lectual, la curiositat, la creativitat i la imaginació. Els nens que han jugat suficientment poden mantenir millor l’atenció i tenen més habilitat per concentrar-se; són menys agressius i es porten més bé amb els seus companys; mostren més empatia, poden veure amb més facilitat el punt de vista dels altres i tenen més habilitat per saber amb antelació les preferències i els desigs dels altres. En general, els que juguen estan més ben ajustats emocionalment i socialment.
A l’escola ja fa més de deu anys que a Cicle Inicial potenciem el joc com a mitjà d’aprenentatge. Vam veure la necessitat d’haver d’engegar algun tipus de dinàmica que afavorís la socialització dels nens i les nenes, així com també que els aportés ales i llibertat a la seva imaginació i els ajudés a créixer a nivell personal i quant a aprenentatges.
Aquest neguit ens va venir perquè vèiem que a Infantil hi havia més estones de joc, tant lliure com guiat, des de les tutores i des d’especialitats com música i psicomotricitat, que feien racons, que anaven traient llibres de text i treballaven cada cop més a través de projectes i centres d’interès. I els nens i nenes arribaven a Primària i es trobaven amb un Cicle Inicial ple de llibres, sense racons de treball ni de joc, sense tantes estones de joc,...
Vam aprofitar que en aquell moment -estem parlant dels anys 1997, 1998- es va optar pedagògicament per funcionar per cicles i no per cursos, s’acabava l’EGB i començava la nova organització escolar amb la Primària i l’ Eso. Vam creure que seria bo que els alumnes de tot el cicle -1r i 2n- tinguessin alguns moments per compartir, i millor si eren estones de joc. Va ser així com va sorgir la idea d’introduir la “Tarda de Jocs” que amb el temps s’ha convertit en l’actual “Matí de Jocs”, on barregem tot l’alumnat del cicle i un cop per setmana, de manera rotativa, van passant per quatre tallers de joc ben diferenciats.
Els nostres objectius són:
- Afavorir la socialització
- Afavorir la integració de tots els alumnes del cicle
- Permetre una millor relació i coneixença entre tots els alumnes
- Crear un vincle afectiu entre els companys i amb els mestres
- Potenciar que s’ajudin entre ells
- Observar actituds, valors i hàbits
- Fomentar el respecte per les normes dels diferents jocs, aprendre a respectar-les, acceptar-les,...
- Aprendre a guanyar i perdre
- Valorar jugar per jugar, sense competicions, per passar-s’ho bé
- Desenvolupar la imaginació i la creativitat
- Aprendre a expressar sentiments
- Desenvolupar la intel·ligència emocional i racional
- Aprendre a situar-se i a exercir diferents rols
- Reforçar habilitats motrius (psicomotricitat fina)
- Fomentar l’hàbit de reciclar
- Tenir cura del material i dels jocs, respectar-lo, i saber endreçar-lo
- Esforçar-se per mantenir l’atenció durant un cert temps
Actualment els racons de joc que tenim són:
-
-
- Taller de reciclatge “Poti-Poti”: anem recollint diferents tipus de material com poden ser retalls de papers (xarol, seda, pinotxo, diari, de regal,...) i cartolines, rotlles de cartró del paper del vàter i de cuina, tot tipus de capses (de sabates, de bombons, d’algun regal,...), envasos nets de iogurts, oueres de plàstic i de cartró, taps, càpsules de cafè buides, etc. Amb tot això els nens i les nenes fan volar la seva imaginació i es fabriquen les seves pròpies joguines reciclades. Es donen algunes pautes al començament i es fa alguna cosa a tall d’exemple, però després ja van sols. Es fabriquen binocles, garatges, mòbils, naus espaials i tot tipus de vehicles, rampes per als patinets, casetes per a nines, capses per guardar-hi tresors, calculadores,...
La veritat és que estem molt satisfets d’aquesta dinàmica. És una eina més d’aprenentatge per a ells, i una oportunitat d’or per a nosaltres per observar-los i veure com són les seves relacions, on cal ajudar-los, a qui cal parar els peus i a qui cal donar una empenta; es veuen clarament els rols que adopten i la tendència de cada nen a liderar o a ser manat.
Us volem convidar a visitar el següent video penjat al youtube on la pedagoga Imma Marín parla sobre la importància del joc infantil. Heu de posar “importància del joc al tn de tv3”. És interessant.
També si poseu al buscador “ La web dels nens i de les nenes " entrareu a una pàgina on hi ha un llistat enorme de llocs on poder navegar amb els vostres fills i jugar. Per no avorrir-vos!
